Història

Escut Heràldic

L'escut oficial de Montseny té el següent blasonament:

- Escut caironat: d'argent, un mont de tres cims (el central més alt) de sinople movent de la punta i somat d'una creu llatina de gules. Per timbre, una corona mural de poble.

Història

Va ser aprovat el 26 de novembre del 2007 i publicat al  DOGC  l' 11 de desembre  del mateix any amb el número 5026.

Les armes parlants tradicionals del municipi, el mont de tres cims somat d'una creu, fan referència a l'etimologia del topònim, provinent del llatí  monte signi , 'la muntanya del senyal', i volen representar també el massís del Montseny, que dóna nom al terme municipal.

Dades Socio-econòmiques

Tradicionalment, el poble de Montseny havia basat la seva economia en l'agricultura i l'explotació forestal, complementades, en un grau inferior, per la ramaderia. Els conreus de cereals, llegums i patates aprofitaven els replans d'erosió situats a les parts mes baixes i assolellades del terme, mentre les zones properes als cursos d'aigua es dedicaven a horts i al cultiu d'arbres fruiters. L'explotació del bosc, del que s'aprofitava pràcticament tot, era també una activitat destacable durant segles.  Pel que fa a la ramaderia, les cases més importants tenien ramats (generalment de bens i cabres) que aprofitaven les pastures de les parts més altes de la muntanya, i la majoria de masies escampades pel terme practicaven una ramaderia de subsistència per atendre al consum propi, a més de mantenir els animals necessaris per les feines agrícoles.

En l'actualitat, el model de vida, com a tants i tants pobles rurals, ha canviat. Les activitats tradicionals s'han vist progressivament desplaçades en la seva importància econòmica per les activitats relacionades amb els serveis, que s'han convertit en la base de l'economia del poble. Moltes de les antigues masies s'han transformat en segones residències o s'han dedicat a activitats relacionades amb el turisme rural o amb els serveis del Parc Natural.

Com a conseqüència d'aquesta evolució, l'activitat agrícola resta avui com a complementaria de l'activitat principal relacionada amb els serveis, mentre l'explotació del bosc ha disminuït i l'activitat ramadera és ara poc significativa.

En l'actualitat podem trobar a Montseny una trentena d'establiments dedicats al sector serveis, des d'hotels (Can Barrina, Sant Marçal, Sant Bernat) i hostals (Montserrat), a càmpings (Can Cervera, Les Illes, Les Piscines), de cases rurals en funcionament o en procés d'establiment o condicionament (El Baiés, Can Jubany, Can Baixeres, Can Nena, Les Illes, Cal Teixidó) fins a restaurants (Matagalls, Ca la Petita, L'Estanc, La Fonda, Les Piscines, Can Besa, Can Traveria, Can Manel, ...) i apartaments turístics (Cal Ferrer). Tots ells situats en paratges que permeten gaudir de les belleses naturals de l'entorn i amb un comú denominador que els fa agradables als visitants, ja que combinen un aire rústic i casolà amb el tracte agradable i uns serveis adequats. 

La valoració de la natura i de les activitats relacionades amb el lleure fa que aquest sector es potenciï any rere any i tendeixi a una ocupació que depassa àmpliament la dels caps de setmana.

Habitants

Montseny, com la majoria de pobles rurals de l'entorn, va assolir el seu màxim de població l'any 1860, amb 577 habitants. Des d'aleshores, la seva població ha seguit una moderada corba descendent, no tan accentuada, però, com en d'altres pobles de la muntanya del Montseny. De fet, entre 1887 i 1936 la població es manté al voltant de les 420-440 persones, mentre que al final de la guerra civil (1940) es registra un increment notable amb un cens de 535 habitants. Aquesta corba ascendent no tindrà, però, continuïtat sinó que la població anirà disminuint fins els 269 habitants el 1981. El canvi de tendència es va iniciar tímidament en els anys 90 (any 1991, 276 habitants; any 1996, 289; any 1999, 307; any 2003 , 318) i actualment a  31 de desembre de 2016, es registra una població de 320 habitants.  

Bibliografia relacionada amb el poble de Montseny

Montseny, història d'un poble

Autor: Joan Portals i Martí
Editorial: Els LLibres del Set-Ciències

Estels, Ermites i Esglesioles del Montseny

Autor: Mariano Pages D'urso
Editorial: Nordest

És un treball fotogràfic nocturn de l'artista argentinocatalà Mariano Pagès, on recull l'arquitectura religiosa del Montseny. L'obra s'ha fet durant la nit, sovint en condicions de foscor total i agafant els edificis com a protagonistes. El patrimoni (religiós, arquitectònic i cultural) és l'eix del treball i es representa d'una manera inèdita, amb un caire artístic i amb marcats contrastos de temps, velocitat, foscor i lluminositat.

Retrats del Montseny – Fesomies de la terra

Autor: Mariano Pages D'urso
Pròleg: Jordi Tura . Director del Museu Etnològic del Montseny

Retrats del Montseny -fesomies de la terra- és un treball fotogràfic, concretament de retrats d'estudi.

El Parc Natural del Montseny

Autors: Martí Boada i Teresa Romanillos
Font de la informació: Viena Editorial

Es tracta d'una visió espectacular d'un massís amb una biodiversitat excepcional. El Montseny com exemple de paisatge en què el combinat de natura i presència humana ha generat un espai sociocultural dels més rellevants i singulars del país. ‘El paisatge forma part del nostre patrimoni individual i col·lectiu, i no és estàtic: es modela amb la mà i la mirada dels humans que en gaudim i que hi vivim i hi treballem'.

El llibre repassa els diversos ecosistemes que s'hi poden trobar i les activitats humanes que hi tenen lloc, i explica com qualsevol canvi en aquesta interacció, encara que pugui semblar insignificant, amb el transcurs del temps desencadena canvis rellevants. En definitiva el llibre -amb textos en català, castellà i anglès- vol celebrar aquest bell Montseny, ric i divers en la  natura i també en la cultura.

 

Darrera actualització: 17.02.2017 | 10:36
Darrera actualització: 17.02.2017 | 10:36