Dificultat: mitjana amb pendent constant
Recorregut:  Itinerari que puja a la Carena de Sui. Segueix l'antic camí de Ferradura que s'enfila per la vessant nord del Serrat Llarg i el curs de la riera que baixa del a Font de Palomeres. És un camí que s'endinsa a l'alzinar, per trobar desprès les fagedes entorrentades buscant els cursos d'aigua. En sortir de la fageda, atenyem la carena que formen els turons de Pi Novell i Sui, des d'on es poden albirar, a una banda el Massís del Montseny (Turó de l'Home, Agudes i Matagalls) i , a l'altra, la Calma, Bertí-Gallifa i, en dies clars els Massís retallat de Montserrat.
Temps/Durada: Entre 4 a 5 hores, per fer 11,2 km. Temps relatiu, en funció del rendiment de cadascú.
Desnivell acumulat: Mitjà
Usos: A peu
S’utilitza ara? Si 
Estat de conservació: Bo
Senyalització actual: Bona
Indrets de gran valor: Panoràmiques

Breu Descripció: 

Comencem!

A la vostra esquerra veureu el pont que travessa la Riera, creueu-lo i continueu prenent un revolt carretereta amunt en direcció al Polell.  Estem a 400 m. d'alçada.

Set revolts més amunt per aquesta carretera. arribeu a l'explotació ramadera de Can Besa. Quan la carretera que segueix el límit del terme municipal fa una recta en pujada, trobareu a mà dreta un trencall amb indicador: “ Els Vimets”

Preneu-lo. Deixeu l’asfalt i comenceu a caminar per una pista de terra fins arribar a l’establiment de Turisme rural dels Vimets. Hem trigat tres quarts d’hora per caminar 2.4km. Estem a 670m.

Dels Vimets al Sot del Racó

Deixem enrere la casa dels Vimets í continuem camí amunt. Ben aviat,  a l'esquerra, veiem l'entrada d'una finca. Seguim pel camí principal. Poc després, veiem, a mà dreta, una pista embardissada que deixem enrere tot continuant pel camí on érem, En un revolt, trepitgem el fangueig del torrent dels Viscaires I el nostre camí s'enfila fins a un pla. Aquí. agafarem el camí de la dreta, que, planer,  ressegueix el Serrat de les Bruixes.

De cop, el camí ample s'acaba i les alzines frondoses ens obren una porta al bosc. No els veiem, però som al peu dels Cingles del Racó. Fins aquest punt haurem trigat una hora i deu minuts i hem recorregut una distància de 3,75 km. Estem a 783 m.

L'alzinar

Entrem a l'alzinar tancat, que serà el nostre entorn durant una bona estona de pujada. Immediatament, hem de creuar el curs d'aigua del sot del Racó. Hem de veure senyals grogues, que a partir d'ara trobarem de forma més freqüent .

El camí s'insinua ascendent cap a la dreta. Poca estona després, trobem un altre rierolet,  el creuem i arribem a un pla. Aquí el camí pren trajectòria ascendent fent petites ziga-zagues.

Trepitjarem les pedres d'una tartereta, als peus dels cingles de Rocallampa. Continuem pujant i arribem a un pla on trobem una construcció Circular, possiblement una antiga cabana de carboner. Els murs són de mitja alçada i s'hi pot veure alguna llosa a tall de banc. En una hora i vint minuts hem caminat 4 Km. Estem a 827 m.

Camí amunt

Passem per davant de la porta de la cabana. Una mica a l'esquerra per darrera d'aquesta s'enfila el nostre camí. Estem pujant pel vessant nord del Serrat llarg paral·lels al sot de la Pica dels Ocells.

A l'altra banda de la vall, veiem el Serrat dels Escarabats. Si veieu, vall enllà, una casa com de pessebre, es tracta del Molar de Dalt.

Continuem pujant, sembla que la vall que veiem a la dreta tingui tendència a tancar-se. A la dreta amunt veiem les parets rocoses del Cingle llis, Al fons, veiem el cim de Puig-drau amb el característic repetidor.

El nostre senderol, passeig de senglars, es va enfilant alegre entre alzines i pedres molsoses. De cop, una ziga-zaga en pujada ens anuncia final d'etapa. Compte de no despistar-se, cal seguir sempre amunt i a la dreta. En pocs metres, el camí es taca del marró de les fulles del faig. Arribem a un pla obert.  Davant nostre,  roques del torrent, sec o no, que baixa de la font de Palomeres. En una hora i trenta-cinc minuts hem caminat 4,32 km. Estem a 929 m.

Cap al llom del Serrat Llarg

En aquest punt és important no perdre's. MAI no hem de creuar la torrentada per seguir un caminet que s'enfila al dreta. Nosaltres enfilem el tonent per la seva banda esquerra.

Les marques grogues als faigs ens han de guiar amunt pel mateix costat del Serrat Llarg, fins que el camí ens demani fer un gir en pujada cap a l’esquerra.  De cop. hem tornat a l'alzinar i el sender s'enfila tallant el Serrat cap al seu llom. El bosc és tancat. Amunt i amunt fins que toquem roca.

Hem arribat al llom del Serrat.  A prop, una petita clariana ens deixa tornar a veure el Puigdrau per la banda que venim. Si mirem amunt, hem de veure el cim del Turó d'en Cuc. Encara ens queda camí per fer. En una hora i cinquanta minuts hem caminat 4.54 km. Estem a 964 m.

Escaletes fins la fageda

Ara el camí puja fent escales per l'esquena rocosa del serrat. Aquí no tenim la línia fresada però sí les marques grogues que ens ajuden a continuar,  tot sortejant petits desnivells.

La carena, la resseguim durant poca estona, ja que el camí toma a decantar-se cap a la dreta i de sobte, tornem a canviar de bosc. La fageda que havíem saludat més avall ens retroba i estén davant nostre un camí prou planer que va direcció al tancar de la vall. En dues hores hem caminat 4,82km. Estem a 1030 m.

Fageda perdedora

El camí continua, en una fageda prou oberta, amb molt de brancam escampat, que de tant en tant, ens obliga a fer un saltiró.

El sender va a buscar de nou el curs del torrent. Quan el retrobem, ens hem de tornar a enfilar, sempre deixant-lo a sota i a la dreta. Fent ziga-zagues pel pendent una mica terraplenat,  anem guanyant alçada. Trobarem, de tant en tant, algun mur de pedra seca que ens recorda el passat agrícola del bosc que travessem.

Cal no deixar-se enganyar pel que poden semblar les traçades del camí. Poseu especial atenció a les marques grogues.

Passat un faig trencat, i fent un últim esforç de pujada, arribem a un caminoi pla. És una mena de collet.  En dues hores i quart hem fet 5,19 km. Estem a 1129 m.

Fins al pou per la brolla

Arribats a aquest punt, anirem cap a l'esquera, com volent allunyar- nos de la fageda, que s'anirà deixant conquerir per l’alzinar més mediterrani i finalment la brolla.

Quedem envoltats de bruc, i ens movem sobre un terreny de nou pedregós. Estem, de fet, creuant el llom del Serrat i anem en direcció a la vessant sud, solana. Aquí, trobarem de nou fageda atorrentada.

El pendent cap a carena és més suau, trobem una petita vall, que sortegem vigilant de no ensopegar amb les pedres amagades dins el tou de fulles de faig, un enfiladís i a la dreta, cara muntanya, trobem el nostre objectiu, el Pou d'en Besa. Fins aquí hem trigat dues hores i mitja. Estem a 1.176 metres d'alçada i hem caminat 5,6 km, els mateixos que ens quedaran de tornada.

El Pou d'en Besa

Aquest tresor amagat a la fageda formava part de la rudimentària indústria del fred. que proveïa de glaç ciutats properes com ara Granollers, on el gel es portava de nit per tal d’evitar que es fongués.

Aquest pou té un diàmetre de 5 metres i una fondària de 7.5 metres. Cal anar doncs en compte de no relliscar-hi a dins. Diu la llegenda que el propi amo del pou, en Besa, i el seu bestiar, foren engolits aquí per voluntat del diable. Per si de cas, no ho vulgueu comprovar.

A la carena fins al Sui

Si encara en voleu més, continueu amunt pel caminet fresat que s'enfila cap a la carena. Unes amables fites de pedra us ajudaran a arribar al coll del Pou d'en Besa.

Quan hi sigueu, i si aneu cap a la dreta seguint un camí perfectament marcat, pujareu al Turó del Sui. Si anéssiu cap a l'esquerra, trobaríeu el Turó de Pi Novell.

La nostra ruta acaba aquí. Només us queda tornar pel mateix camí.