L'estela megalítica original de la Sitja del Llop (datada de fa més de 2.000 anys, probablement del Neolític) va ser traslladada el 2010 a les afores dell poble del Montseny, i està conservada dins una vitrina, després de ser restaurada degut a accions vandàliques. L'estela de la Calma formava part d'una de les parets d'una cabana de pastor, la barraca de les Lloses o la barraca d'en Ramon, al Turó del Poniol (1279m.a.), al bell mig del Pla de la Calma. La seva significació i datació són incertes, tot i que alguns autors la situen cap al final del Neolític. En aquest cas, seria el testimoni dels primers ramaders del Montseny i la resta prehistòrica situada a major alçada del massís. La pedra de la sitja del Llop, que pesa uns 1000 quilos, està feta amb el mateix material sorrenc de la zona. L'estela és un element contemporani al desenvolupament del megalitisme a Catalunya, una peça única. A Catalunya només es coneix una pedra semblant a la Sitja del Llop. En general, arreu del món, es coneixen molt poques esteles del període megalític. D'aquí la importància arqueològica de la peça. 

L’estela de la Sitja del Llop es va trobar al Pla de la Calma, al paratge conegut com la Sitja del Llop, a 1.300 metres d’altitud i dins del terme municipal de Montseny. El monòlit es trobava tombat i formant part d’una cabana de pastor, anomenada Cabana d’en Ramon, a la finca del Molar. 
La peça va ser extreta del seu lloc original, va ser restaurada per Eudald Guillamet i ara serà exposada en un espai al poble del Montseny per evitar-ne la degradació i els actes vandàlics. L’Ajuntament de Montseny, amb el suport de la Direcció General del Patrimoni Cultural, va construir aquest espai per a l’exhibició de l’estela en condicions segures. 

L’estela prehistòrica presenta una decoració en forma de cercles concèntrics de diverses dimensions i de cercles i semicercles en forma de U, més petits que els anteriors. El revers no presenta cap senyal de decoració. És un dels rars exemples de monument megalític amb gravats a Catalunya. 

El bloc va ser reconegut com a estela prehistòrica per Josep Castells (actualment cap de la Secció d’Informació del Servei d’Arqueologia) i Rosor Vilardell, que van publicar la descoberta l’any 1976. 

La Cabana d’en Ramon, que va ser desmuntada per extreure’n l’estela, ha estat reconstruïda pel Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, col·locant la rèplica al lloc on era l’original