|
|
Dades socio-econòmiques
 Tradicionalment,
el poble de Montseny havia basat la seva economia en l'agricultura i
l'explotació forestal, complementades, en un grau inferior, per la ramaderia.
Els conreus de cereals, llegums i patates aprofitaven els replans d'erosió
situats a les parts mes baixes i assolellades del terme, mentre les
zones properes als cursos d'aigua es dedicaven a horts i al cultiu d'arbres
fruiters. L'explotació del bosc, del que s'aprofitava pràcticament tot,
era també una activitat destacable durant segles.
Pel que fa a la ramaderia, les cases més importants tenien ramats (generalment
de bens i cabres) que aprofitaven les pastures de les parts més altes
de la muntanya, i la majoria de masies escampades pel terme practicaven
una ramaderia de subsistència per atendre al consum propi, a més de
mantenir els animals necessaris per les feines agrícoles.
En l'actualitat, el model de vida, com a tants i tants pobles rurals,
ha canviat. Les activitats tradicionals s'han vist progressivament desplaçades
en la seva importància econòmica per les activitats relacionades amb
els serveis, que s'han convertit en la base de l'economia del poble.
Moltes de les antigues masies s'han transformat en segones residències
o s'han dedicat a activitats relacionades amb el turisme rural o amb
els serveis del Parc Natural.
Com a conseqüència d'aquesta evolució, l'activitat agrícola resta avui
com a complementaria de l'activitat principal relacionada amb els serveis,
mentre l'explotació del bosc ha disminuït i l'activitat ramadera és
ara poc significativa.
En l'actualitat podem trobar a Montseny una trentena d'establiments
dedicats al sector serveis, des d'hotels (Can Barrina, Sant Marçal,
Sant Bernat) i hostals (Montserrat), a càmpings (Can Cervera, Les Illes,
Les Piscines), de cases rurals en funcionament o en procés d'establiment
o condicionament (El Baiés, Can Jubany, Can Baixeres, Can Nena, Les
Illes, Cal Teixidó) fins a restaurants (Matagalls, Ca la Petita, L'Estanc,
La Fonda, Les Piscines, Can Besa, Can Traveria, Can Manel, ...) i apartaments
turístics (Cal Ferrer). Tots ells situats en paratges que permeten gaudir
de les belleses naturals de l'entorn i amb un comú denominador que els
fa agradables als visitants, ja que combinen un aire rústic i casolà
amb el tracte agradable i uns serveis adequats.
La valoració de la natura i de les activitats relacionades amb el lleure
fa que aquest sector es potenciï any rere any i tendeixi a una ocupació
que depassa àmpliament la dels caps de setmana.
Per a més informació sobre:
Habitants
Montseny, com la majoria de pobles rurals de l'entorn, va assolir
el seu màxim de població l'any 1860, amb 577 habitants. Des d'aleshores,
la seva població ha seguit una moderada corba descendent, no tan accentuada,
però, com en d'altres pobles de la muntanya del Montseny. De fet, entre
1887 i 1936 la població es manté al voltant de les 420-440 persones,
mentre que al final de la guerra civil (1940) es registra un increment
notable amb un cens de 535 habitants. Aquesta corba ascendent no tindrà,
però, continuïtat sinó que la població anirà disminuint fins els 269
habitants el 1981. El canvi de tendència es va iniciar tímidament en
els anys 90 (any 1991, 276 habitants; any 1996, 289; any 1999, 307)
i queda confirmat en el cens de 31 de desembre de 2003, que registra
una població de 318 habitants.
|
|
